Spotify fa trontollar la radiofórmula

futur radioformula spotify
La ràdio s’ha adaptat històricament als diferents canvis soferts | Foto: Alexey Ruban (Unsplash)

L’any 2011, en una entrevista a Interviú, el cantant Loquillo ja es mostrava apocalíptic: “La radiofórmula ha mort […] Ara tot està a Internet i cadascú escull el que li agrada”. Recentment, amb motiu del llançament d’Amazon Music HD, Paul Firth, director d’Amazon Music a Europa, va sentenciar en declaracions a Xataka que “l’streaming de música arribarà a reemplaçar a la ràdio”. Serà això possible?

De moment, les dades d’audiència ja mostren aquest descens. Segons el darrer EGM de l’abril passat, quasi dotze milions de persones escolten diàriament les ràdios musicals. Tanmateix, el sector segueix immers en una crisi important de pèrdua d’oients que s’ha vist agreujada per la pandèmia. La Covid-19 va significar un repunt en el nombre d’oients per a les emissores generalistes, però en el cas de les musicals va intensificar la sagnia d’oients perdent fins a 1,3 milions d’oients en un any. Algunes com Cadena DIAL o Europa FM han perdut el 25% dels oients.

Josep Maria Martí, director de l’Observatori de la Ràdio a Catalunya, considera que el problema de la fuita d’audiència és bàsicament el sector més jove. “S’ha produït una adultització del consum i primen els formats adults tipus classic rock, música contemporània per adults, quaranta principals, etc. En aquests moments la ràdio musical l’aguanta el públic adult”, assegura.

La música en streaming es va incorporar a la primera onada del 2021 de l’EGM i va confirmar que quasi la meitat dels espanyols escolta música en streaming. Aquesta tendència és més pronunciada entre la gent jove. Concretament, un 73% de persones entre catorze i vint-i-quatre anys usen plataformes d’streaming per escoltar música, sent Spotify la més utilitzada (un de cada quatre oients).

Per Martí, Spotify és la versió moderna del tocadiscos del bar. “És el jukebox del segle XXI. Jo escolto la música, la repeteixo tantes vegades com vull, però no hi ha res més. Recorda els meus gustos i estic completament monitoritzat, però no hi ha cap valor afegit. Jo pago i escolto música, però falta l’escalf humà. No existeix la complicitat ni la credibilitat. Tot està en un algoritme”, critica.  No obstant això, aquesta plataforma cada vegada té més usuaris. Segons dades de la mateixa companyia, Spotify compta amb més de 365 milions d’usuaris actius. Això, a grans trets, representa el 5% de la població mundial.

Com sobreviure a Spotify?

La irrupció de l’streaming musical ha sacsejat les ràdios musicals i obliga a una transformació del format que es veu de diferent manera. “Hi ha el punt de vista de la supervivència. La ràdio ha sofert molts embats al llarg de la seva història. Aquest és un mes i ens en sortirem. I d’altres diuen que s’ha de ressituar el paper que fan i orientar-se cap al canvi”, explica Martí.

En aquest segon cas, la pregunta clau és: Què puc oferir que les plataformes d’streaming no ofereixin? Segons Martí, “el que no farà mai l’streaming és establir criteris que no siguin algorítmics sobre la música que pot interessar a l’oient i informació sobre aquesta música o intèrpret”.

Segons un estudi del 2019 de Lourdes Moreno Cazalla, digital project manager a Prisa Radio i doctora en Comunicació Audiovisual, les ràdios es mantenen com a prescriptores posant el focus en els artistes locals i regionals, a més de recollir les tendències globals. Per la seva part, els serveis de música en streaming se centren més en les novetats i en la renovació constant de les cançons, sent YouTube la plataforma que més renova el seu rànquing de cançons (YouTube Daily Chart).

futur radioformula spotifyLa plataforma Spotify està canviant de moltes persones -sobretot joves- a l’hora d’escoltar música | Foto: Unsplash

El valor de la prescripció

El descobriment musical i les recomanacions són les principals accions en les quals es fomenten tant les programacions de ràdio com els serveis de música en streaming. La selecció musical és una pràctica més acurada que s’ajusta als diferents grups d’oients. Les plataformes tecnològiques busquen la personalització amb la creació de playlists a través de la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic amb algoritmes intuïtius. Per la seva part, les ràdios musicals es basen en la prescripció i el filtre humà.

Per Martí, en el cas de les ràdios musicals, la personalització de la selecció musical es fa “amb gent amb criteri, amb preparació, que fan apostes i descobreixen grups interessants i donen valor afegit a la pròpia emissió de la música. Per la seva part, les plataformes ho fan d’una manera mecànica, però no personalitzada. Aquí s’identifica el valor que té el periodista, el discjòquei, el presentador… com a coneixedor i persona de confiança”.

En unes declaracions a 20 minutos, el locutor Arturo Paniagua va defensar la funció del discjòquei en un context de gran oferta musical: “El paper de l’anomenat ‘prescriptor’, aquest encarregat de crear tendències i discriminar unes propostes de les altres, és clau i s’ha convertit en la principal carta del periodisme musical”. Potenciar aquesta figura en contraposició a la intel·ligència artificial és essencial per la supervivència de la radiofórmula.

Fins i tot una artista com Rosalía, amb un èxit aclaparador a les plataformes, es va queixar en un tuit dels suggeriments de l’algoritme.

Suport a la música en directe

Una altra via per rellançar les ràdios musicals és el suport a la música en directe. “Les plataformes recompensen els grups en funció del consum, però no ajuden allà on els músics es guanyen la vida (malgrat el coronavirus) que són les actuacions en directe, les gires, els concerts, etc. Això només ho poden fer les ràdios musicals que aposten per això, sobretot les que estan al territori. És a dir, la promoció de la música més enllà de l’streaming. Si la ràdio musical fa això, troba el seu camí”, afirma Martí.

Tanmateix, les plataformes digitals segueixen intentant millorar el seu servei. Per exemple, l’any passat, Spotify va presentar un nou format que combina música amb comentaris, una mena de rèplica de la radiofórmula. La plataforma el va presentar argumentant que a tothom li agrada “tant una gran llista de reproducció com una conversa molt interessant”.

A finals del segle XX, The Buggles cantaven que el vídeo havia matat l’estrella de la ràdio. I no va ser així. La ràdio s’ha mantingut ben viva i actualment gaudeix d’una molt bona salut. Ara és el torn de la radiofórmula que ha estat posada davant del mirall a causa de l’èxit de plataformes com Spotify o YouTube. Així doncs, l’streaming va matar a l’estrella de la radiofórmula? Això no ens ho dirà cap algoritme, sinó el pas del temps.

Escriure a Report.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *