Una professió a la deriva

jose marti gomez
José Martí Gómez, durant l'acte | Foto: José Luís Gómez Galarzo

Qui paga la informació? El públic i la premsa en temps de descrèdit” va ser el títol de la xerrada que el periodista Josep Martí Gómez va donar a la Biblioteca Fort Pienc de Barcelona dimecres passat. L’acte va ser presentat pel seu amic i company de professió, Roger Jiménez, president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), entitat que organitzava la xerrada.

Durant els primers minuts i abans de fer la presentació del convidat, es va parlar de les funcions d’aquesta entitat, sense ànim de lucre, i de quin és el tractament que es dóna a les queixes que els diaris reben. En aquest sentit, Jiménez va recordar que el CIC no actua com a censor de comptes i que la funció de la premsa consisteix en dir la veritat i establir un diàleg obert amb la societat, malgrat el conflicte d’interessos que això genera. Tot i així va animar als lectors que facin arribar les seves disconformitats i observacions que considerin oportunes, sobre possibles errades en la redacció de les informacions en els mitjans de comunicació.

Hores baixes

Josep Martí Gómez va practicar el reportatge i la crònica de Tribunals en diferents diaris nacionals i col·laboracions en ràdio. Al llarg de la seva dilatada vida dedicada al periodisme i la literatura, ha estat premiat, entre altres, amb el premi Ondas, el Ciutat de Barcelona, ¡ i l’Ofici de Periodista, guardó que concedeix el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Martí Gómez va començar el seu parlament dient que “el periodisme actual està en hores baixes. És un fet evident”. “Ha perdut el prestigi que va tenir fa temps i la culpa la tenim els propis periodistes”. Va citar, sense dir noms, el cas d’alguns companys que han estat afalagats pel poder. Recordant que els professionals de la informació en els seus inicis com a periodista, havien de ser decents i honestos, no oblidant contrastar les dades amb les fonts i respectant l’off de record. I segurament sí que ho eren, d’honestos, en els anys seixanta, al final del franquisme, afirma.

Convençut que el poder de les empreses i l’enfonsament dels grans grups de comunicació ha derivat en una pèrdua de qualitat de la informació que es publica, assegura que amb l’entrada dels bancs i els grups d’inversió en aquestes empreses ja resulta difícil saber qui mana. Però no sempre és així. Explica que en certa ocasió l’empresari Javier de la Rosa li va reconèixer que alguns periodistes havien viscut molt bé gràcies a ell. La professió s’ha devaluat, va admetre Martí Gómez. Per això, va afegir, les grans capçaleres, les cadenes de televisió i ràdio, han passat de ser les feines on tot periodista vol estar a convertir-se en els llocs d’on tot bon periodista vol sortir.

jose marti gomezJosé Martí Gómez, amb Roger Jiménez, en l’acte | Foto: José Luís Gómez Galarzo

Va haver –va prosseguir– un temps que la informació local era l’única finestra que permetia fer una possible crítica al sistema. En canvi, el periodisme actual s’ha tornat conservador. És molt fluix, dolent…, però és que la societat és també així, es lamenta Martí Gómez.

Excés informatiu

També es va queixar de que no hi ha tradició lectora, ni de llibres ni de diaris. I molt menys d’articles seriosos i extensos com els dels gran setmanaris europeus. Creu que el gènere del reportatge en premsa s’està morint i, ves per on, en la televisió no. Si es té una mica d’olfacte, diu, “es nota que alguns reportatges s’han fet des d’internet per periodistes que no trepitgen el carrer. I és que fer bones peces costa molt diners. Comenta que els mitjans digitals estan proliferant, però que encara no tenen la solvència de la premsa escrita, degut a que la falta d’audiència no atrau la publicitat.

Des del públic, una senyora li va confessar que troba a faltar els articles d’en Josep Pernau, Huertas Clavería… i que en aquets moments no sap quin diari llegir, perquè cap d’ells la satisfà. Davant la pregunta de què ha de fer, Martí Gómez li va somriure i li va donar un consell: “Amb l’edat que tenim, pendre-ho amb calma”.

Avui hi ha un excés d’informació que no podem digerir, va manifestar. Això explica el seu desencant amb el periodisme d’avui. Però observa que als joves els agrada el periodisme que ell feia. I creu que aquesta manera de fer periodisme tornarà perquè hi ha gent que valora aquesta forma de treballar que, com reconeix, és ‘l’ofici més bonic del món’, títol del llibre on exposa la seva filosofia de la professió.

L’acte va concloure amb el relat d’algunes anècdotes que formen part d’una llarga carrera dedicada a explicar històries i fets amb el rigor que el lector desitja llegir.

José Luís Gómez Galarzo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *