L’1-O va canviar els hàbits informatius

xarxes informacio mitjans
Els menors de 34 anys cada cop s'informen més per Internet, amb un auge de les xarxes socials | Il·lustració: Laura Navarro

Després de l’1-O i durant l’any que el va seguir, les preferències dels catalans respecte als mitjans on s’informaven de política van variar sensiblement. En l’actualitat, més de dos anys després, alguns dels mitjans que van perdre audiència s’estan recuperant però altres tendències s’estan consolidant.

En aquest article, el segon de la sèrie ‘Com s’informen els catalans’ que Report.cat ha preparat amb l’ajuda del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicat el desembre de 2019, s’analitzen com han evolucionat les preferències dels catalans en quant a les capçaleres per on s’informen.

Un dels fets més rellevants es troba en l’anàlisi de quins mitjans on-line prefereixen per informar-se de política. LaVanguardia.com ocupa la primera posició. Fins aquí, res estrany tenint en compte que la capçalera del Grup Godó és també el principal mitjà imprès i RAC1 la ràdio preferida dels catalans per a la informació. En segon lloc, i no lluny de LaVanguardia.com, se situen les xarxes socials. Sí, els catalans prefereixen informar-se de política a Twitter, Facebook o Instagram abans que a ElPeriódico.com, Ara.cat, VilaWeb.cat, etc.

Les xarxes, però, van patir una davallada durant l’any posterior a l’1-O. Si abans d’aquella data un de cada cinc catalans s’informava a Facebook i Twitter, l’estiu de 2018 només el 7,8% utilitzava aquestes xarxes i actualment la xifra se situa en poc més del 13%. Aquesta davallada també la van notar capçaleres tradicionals com La Vanguardia i El Periódico.

Aquest període va servir, en contrast, perquè nadius digitals com VilaWeb, Nació Digital o l’ARA es reivindiquessin. A mitjans de 2018 VilaWeb era la segona opció per informar-se a la xarxa mentre ElPeriódico.com era la cinquena. En el darrer informe -i en les gràfiques que acompanyen aquest article- s’observa com El Periódico ha recuperat la confiança dels lectors en els darrers mesos.

Curiosament, mentre a Internet la tendència d’ElPeriódico.com és positiva, pel que fa a la seva versió impresa, la tendència és negativa i s’obre encara més la bretxa entre aquest mitjà i La Vanguardia. Per primer cop des d’inicis de 2018, el diari ARA podria estar amenaçant la segona posició entre les capçaleres on s’informen els catalans.

TV3, líder sense discussió

Si l’actualitat a Catalunya els darrers dos anys i mig ha tingut algun impacte en la televisió ha estat per incrementar encara més el percentatge de catalans que s’informen per TV3. Tal com ja es va demostrar en l’estudi realitzat a Report.cat fa tres anys, a la televisió pública catalana no l’afecten les acusacions de politització o subjectivitat: si abans de l’1-O el 40% de catalans escollien TV3 per informar-se, després de l’1-O i la declaració d’independència al Parlament aquest percentatge es va enfilar fins al 48%, sent del 49,2% a la tardor de 2018.

En el darrer baròmetre del CEO més d’un 43% valoren la televisió pública catalana com la seva principal opció per informar-se de política. Molt per darrere, en segona posició, està La Sexta (11,5%), quasi empatada amb TVE (11,1%). És digne de menció que La Sexta és la segona opció pràcticament de forma continuada des del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Just abans era la cinquena opció.

Els més grans de 45 anys confien encara en la premsa malgrat l’ús d’Internet també té auge entre aquest sector | Il·lustració: Laura Navarro

Ràdio en català

Res no ha canviat al panorama radiofònic des de la darrera sèrie que va produir Report.cat. Aleshores RAC1 era la ràdio líder i així continua sent. A diferència de TV3, el lideratge del qual ha estat inqüestionable al llarg del temps, el de RAC1 ha patit alts i baixos tot i que, si bé fa 12 mesos l’emissora del Grup Godó i Catalunya Ràdio estaven empatades amb un 31%, a inicis de 2020 el 33% dels catalans s’informaven per RAC1 i el 24% ho feia amb Catalunya Ràdio, el que suposa la distància més gran en un lustre.

Una altra dada interessant és que la ràdio informativa en català suma el 60,8% de l’audiència mentre que l’emissora en castellà de referència, la Cadena SER, capta l’11% dels qui s’informen per la ràdio. Aquesta dada va en consonància al que mostra el baròmetre del CEO respecte a les capçaleres en català. TV3, RAC1 i la versió en català de La Vanguardia són les opcions que els catalans escullen per informar-se. Així doncs, la tendència, en perspectiva, és positiva pel periodisme en català.

Adrián Caballero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *