Periodisme digital: més oportunitats que reptes

Els quatre ponents de la taula rodona, durant el torn de preguntes | Foto: Adrián Caballero

Què vol dir periodisme digital? I a quins reptes s’enfronta? Quines oportunitats ofereix als mitjans i als joves periodistes? Preguntes com aquestes van sorgir durant la taula rodona organitzada el passat 14 de juliol a la seu de la UOC i que portava per títol “Reptes i oportunitats del periodisme digital”. I una de les primeres conclusions va ser que, tant de reptes com d’oportunitats, n’hi ha molts en els propers anys.

El debat, moderat per la consultora Ana Isabel Bernal, va comptar amb la participació del periodista, i cap de continguts digitals d’El Periódico de Catalunya, Saül Gordillo, el professor de la Universitat Pompeu Fabra i expert en Periodisme a Internet, Javier Díaz Noci i el president de la productora Lavinia, Antoni Esteve.

“En pocs anys, el periodisme serà totalment digital i serà redundant posar-li aquest cognom”, va intentar respondre Díaz Noci a la pregunta de si el periodisme digital és quelcom diferent al periodisme tal i com s’ha entès. I si el terme periodisme digital fa referència al mitjà pel qual arriba el treball del periodista? “Quan van arribar les màquines d’escriure a les redaccions, ningú deia que fèiem periodisme de màquina d’escriure”, va comentar amb ironia un professor de periodisme entre el públic.

La conclusió, a la fi, és que el que ha canviat és el llenguatge que s’utilitza a Internet. Nous llenguatges arriben a la redacció i noves formes de presentar les informacions també. Actualment, el principal repte és que la redacció s’adapti a un canvi que, com assenyalaven tots els participants, no té marxa enrere. “No tenim professionals per fer front a reptes com el periodisme de dades, l’analítica web o les xarxes socials.”, reconeixia Saül Gordillo.

Davant el context de crisi  econòmica i de crisi del model del negoci periodístic, sembla que l’alternativa més viable per adaptar les redaccions a aquest nou món que ja és aquí passa per la transformació i el reciclatge d’aquells periodistes que ja són dins la redacció. Malgrat tot, Gordillo assenyalava un problema important: “El que es viu a organitzacions com El Periódico és un xoc de trens entre aquells professionals amb ganes d’aprendre i els que són més reticents”.

Díaz Noci, per la seva banda, va ser el que es va mostrar més favorable de considerar el periodisme digital com “una cosa nova, totalment diferent al periodisme imprès”. Feia aquesta distinció per tal de reclamar que els periodistes han d’entendre que la manera d’escriure o mostrar la informació en el mitjà imprès “ja no funciona” en el digital. Durant la seva intervenció, Díaz Noci va posar com a exemple el periodisme esportiu, per la incorporació en les seves informacions de la interactivitat, la immediatesa i els llenguatges digitals.

En aquest punt, Antoni Esteve va voler recordar que “la resistència al canvi sempre ha estat present a les redaccions”. I qui es pot beneficiar d’aquesta resistència al canvi? Les noves generacions de periodistes, sens dubte. “Aquesta resistència no deixa de ser una oportunitat per als joves, nadius digitals, que arriben a la redacció amb moltes lliçons apreses”, advertia Esteve mentre Gordillo assenyalava que cal incorporar nous perfils a la redacció, “necessaris per afrontar els reptes digitals que estem comentant”.

 

Seguirà sent periodisme

Malgrat que les oportunitats del digital siguin moltes, ningú es va atrevir a parlar de la tan anomenada mort del paper. Ni tan sols Díaz Noci, que va ser el més insistent en la necessitat de parlar del periodisme digital com un nou paradigma. “El negoci continua als mitjans tradicionals. És molt complicat pensar que les grans corporacions comencin a tancar la versió impresa perquè és allà on resideix el valor de la marca”, assenyalava aquest professor de ‘Periodisme Digital’ de la UPF, tot recordant que el New York Times no ha incorporat el ‘.com’ a la seva capçalera i que, a més segueix utilitzant una tipografia gòtica “il·legible en els dispositius digitals”.

Sobre els models de negoci i el futur de la professió també es va pronunciar Antoni Esteve. “Vivim un moment de transició on els models de negoci digitals encara estan en procés de maduració”, va admetre. Els mitjans tradicionals, això sí, estan perdent un públic que molt probablement no tornarà, com advertia el president de Lavinia al assenyalar que “la mitjana d’edat de l’audiència de Televisió Espanyola supera els 60 anys, però és que la mitjana d’edat dels dos mitjans més joves, Cuatro i La Sexta, supera els 50”. Moment aquest on Díaz Noci va denunciar “l’excés de fum” que provoca el periodisme digital: “pensem que si no fem un tuit o una noticia cada 10 segons estem fent-ho malament i el que estem oferint és fum”. Va ser aleshores quan des del públic, el mateix professor que havia parlat de la incorporació de les màquines d’escriure, va deixar anar una de les frases del debat, advertint que “el periodisme, sigui digital o no, ha de seguir sent periodisme o es morirà”. I què és el periodisme? “Explicar històries”, va resumir Saül Gordillo, sense que cap altre dels presents a la sala li digues el contrari.

Adrián Caballero

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *